Etiòpia, l’extrema pobresa – Cristina

2007

Després de veure l’èxit dels projectes de la Fundació Quetzal a Guatemala, la Fundació es va plantejar la possibilitat d’obrir-se cap a nous destins, també molt greument afectats per la pobresa. Per això, plenes d’energia, la presidenta de la Fundació Quetzal i una col·laboradora, van viatjar a Etiòpia.

La terra d’Etiòpia avarca una àrea de 1,14 milions de quilòmetres quadrats, i hi habiten 71 milions de persones, més del 50% de les quals són menors de 20 anys (36 milions). El 90% de la població viu de l’agricultura, però degut a les escasses pluges, la terra és molt seca ja que només hi plou durant l’època de pluges, de juny a setembre. Les collites són gairebé nul·les. Així doncs, la gran majoria dels etíops es veuen obligats a malviure al carrer, sobretot els nens, dels quals molt pocs poden anar a l’escola, menjar, beure i viure dignament.

Veient les necessitats i les  realitats més crues que han de viure cada dia els etíops, la Fundació Quetzal va crear el “Projecte Dona ”, que porten a terme les Germanes de la Caritat de Sant Vicente de Paúl a Mekele (al Nord d’ Etiòpia). Aquest projecte va destinat a dones vídues, abandonades, violades o en situacions semblants, que han de fer-se càrrec dels seus fills elles soles i no tenen recursos econòmics per subsistir ni poder valer-se per elles mateixes. En el ”Projecte Dona” s’ensenya a aquestes dones a cosir, teixir, cuinar i a fer sabó; i tots els productes que elles fan es venen. El projecte també ajuda a algunes dones a posar petits comerços a través de microcrèdits i les ajuda a vendre al per menor.

 

2008

Després de gairebé un any, el riu de la vida ha tornat a portar a la Fundació Quetzal a Etiòpia, aquesta vegada hi ha anat la presidenta amb dos col·laboradors més. Allà han pogut veure els resultats del  “Projecte Dona” (Mekele) i han pogut conèixer amb més profunditat quines són les mancances més greus que els etíops més pobres pateixen dia rere dia.

A Mekele hi ha aproximadament 3.000 nens al carrer; aquests nens no van a l’escola, dormen on poden, no tenen menjar suficient, ni reben tot allò que com a persones mereixem i que des del Primer Món no valorem: menjar, aigua, escola, casa, atenció, afecte, salut… Viuen del que troben al carrer. A més a més, molts d’ells són orfes, degut al pas del SIDA i la guerra amb Eritrea (encara avui en conflicte).

 

Els 3 col·laboradors han tingut vivències que transformen i experiències que no s’obliden:

 

– La Fundació ha visitat el “Projecte Dona”, que continua endavant gràcies a la tasca que realitzen les Germanes de la Caritat de Sant Vicente de Paúl i a les aportacions econòmiques dels col·laboradors de la Fundació, que fan que els seus projectes siguin una realitat. És molt necessari que el “projecte Dona”  continuï transformant a la dona, ja que és un dels suports del canvi que Àfrica necessita. Educar és creure en la vida, és tenir esperança pel futur, és sembrar amb saviesa per després collir amb paciència.

 

– L’assistència sanitària a Etiòpia és molt precària i els diagnòstics són incorrectes en alguns casos, per manca de mitjans. No hi ha suficients hospitals ni centres on atendre als malalts, ni suficients professionals sanitaris ni medicaments, anestèsia, esterilitzants… Els malalts fan cua al carrer sigui de nit o de dia per ser atesos, i els pacients que no tenen lloc a l’hospital, fan servir d’habitació els passadissos exteriors d’entrada a l’hospital.

 

– Els col·laboradors han conegut a missioners que fa anys que viuen a Etiòpia i dediquen la seva vida a ajudar als nens etíops i a les seves famílies. Sembla insignificant, però conèixer a persones així marca la vida. Un d’aquests missioners els hi explicava que des del Primer Món quan ajudem al Tercer Món, només pensem en projectes i que realment els projectes són inútils si no es cobreixen necessitats tant bàsiques com rebre un plat de menjar al dia….Si no hi ha nens, no hi poden haver projectes…

– Han viscut en primera persona l’ambient que es respira en llocs on les ajudes del Primer Món arriben, i els nens mengen, van a l’escola, juguen i somriuen. Són nens que reben atenció i afecte i són feliços amb el que tenen i amb la vida que porten, perquè són nens que creixen amb les necessitats bàsiques “cobertes”. Però malauradament, no tot és així… També han anat a centres on hi ha nens que tan sols reben un got de “papilla” i quatre galetes energètiques diàries… Molts d’ells no s’ho acaben per portar una petita ració a casa i compartir-la amb altres membres de la família. Aquests nens no reaccionen davant d’una joguina o un globus inflat, no s’han menjat mai una xocolatina, i al dóna’ls-hi un caramel se’l posen amb el plàstic a la boca… Aquests nens no somriuen.

 

Tornar d’Etiòpia i veure les diferències que ens separen….no és fàcil.  Busques les emocions viscudes allà, i l’únic consol que trobes és il·lusionar-te i tenir esperança pel futur dels etíops. Viatges i experiències així fan agafar forces per continuar treballant pels altres, per això la Fundació intentarà fer el màxim per crear un altre projecte per Etiòpia, destinat a cobrir les necessitats més bàsiques dels nens i les famílies d’allà.

 

Després de moltes experiències que no poden resumir-se en un simple text, només ens queda reflexionar sobre el que tenim i el que no tenim, sobre el que no valorem i hauríem de valorar.

Admin